Primers pensaments

Em decideixo a crear aquest racó d'escriptura després de molts intents frustrats. A la feina ens han demanat que cerquem espais de diàleg, tertúlies, fòrums al voltant de la comunicació cultural. Veig que certament no hi ha llocs on algú parli expressament sobre comunicació i encara menys sobre comunicació de les diferents disciplines artístiques. El més interessant seria començar plantejant què és exactament la cultura i què vol dir comunicar. Comunicar és un verb essencial. Comunicar és transmetre, explicar, dir alguna cosa. Comunica tothom, el nen quan neix de seguida s'expressa i conforme va creixent va adquirint una nova metodologia a través de la qual podrà expressar-se: el llenguatge. Comuniquem parlant, escribint, a través de la mirada, d'una càmera de vídeo, d'internet, i de les nostres vides. Per tant, la comunicació és quelcom ontològic en l'èsser humà, una necessitat i a la vegada una obligació. Però, per què se'ns ha donat la facultat de comunicar, per què Déu ha volgut que siguem èssers que es comuniquen, és a dir, que es relacionen? Per mi aquesta és una pregunta substancial a la meva vida, com a mínim cal que ens ho preguntem, que no donem res per descomptat.

Què és la cultura? Teatre, poesia, literatura, cinema. Però, per entendre la paraula cultura en la seva totalitat hauríem d'anar una mica més enllà i pensar per exemple en la cultura malla, la cultura tutsi, la cultura de l'islam, la cultura catòlica, i, fins i tot, la cultura nihilista. Per què utilitzem la paraula cultura quan ens referim a aquests conceptes? Entre tots ens hem de deixat de fer aquesta pregunta i parlem només de cultura quan ens referim a una disciplina artística. En les nostres feines, quan presentem un espectacle, una coreografia o quan informem sobre una estrena cinematogràfica hem perdut l'horitzó de la paraula "cultura" i la reduïm a una única pota de l'ampli concepte. D'on prové la cultura en la que jo visc? En la meva vida, la cultura és l'efecte d'una educació, jo pertanyo a una civilització (o això diran els historiadors), i les característiques d'aquesta civilització les he rebut a través d'una educació. Com diu el teòleg Luigi Giussani, en la història de la humanitat "la cultura es fornamenta sempre en el fet que algú descubreix alguna cosa, i la resta segueixen aquest descubriment (...) la cultura és el màxim exponent de la raó (...) "La cultura, la història i la convivència es fonamenten sobre un tipus de coneixement que és la fe, coneixement per fe, coneixement indirecte, coneixement d'una realitat a través de la mediació d'un testimoni". Per tant, la familia, els professors, els amics, els periodistes a través dels mitjans de comunicació, els artistes a través de les seves creacions, nosaltres els que treballem als gabinets de premsa, tots estem construint una cultura. Anant un pas més enllà, llegeixo a la pàgina web de l'Associació cultural Charles Peguy: "L'home i la societat esdevenen conscients d'ells mateixos i del que volen per al futur mitjançant la cultura (...) cultura entesa com el desenvolupament positiu, sistemàtic i crític del conjunt de les relacions humanes amb la realitat". La cultura és, per tant, el resultat de tota relació.

Ara em pregunto, què tenen a veure aquestes definicions amb la nostra feina quan presentem una obra de teatre?